Per a estudiar el comportament de l'aqüífer de Barcelona és necessari, en primer lloc, coneixe'l. Al llarg de gairebé un any es va anar recollint tota la informació necessària que posteriorment es va entrar en el SIG que CLABSA disposa (SITE), de manera que es poguès utilitzar de forma àgil i ràpida. Aquestes dades permeten conèixer la geometria i propietats hidrològiques de l'aqüífer.

   · Topografia
CLABSA disposa d'un plànol topogràfic digital que ha elaborat a partir de les cotes dels 40.000 pous de la xarxa de clavegueram existents a tota la ciutat.

   · Geologia
Conèixer la geologia de Barcelona és difícil a causa de l'alt grau d'urbanització existent. No obstant, s'ha disposat d'uns 600 sondejos procedents d'obres de metro, ferrocarrils, construccions particulars i de vials. Amb aquests sondejos i la informació obtinguda del mapa geotècnic de Barcelona i el mapa elaborat per Almera s'ha pogut delimitar l'extensió de les unitats aqüíferes de la ciutat.

   · Nivell freàtic
Disposar d'una xarxa de punts de mesura del nivell freàtic és vital de cara a saber les evolucions d'aquest. Per l'estudi es va utilitzar una xarxa de control de 36 punts repartits per tota la ciutat, on s'ha mesurat en diverses ocasions la superfície piezomètrica mitjançant una sonda. També es disposa de sèries de dades històriques. Però a més, CLABSA ha anat construïnt una xarxa de piezòmetres telesupervisats (actualment es disposa de dotze piezòmetres) que mesuren constantment el nivell mitjançant una sonda connectada via telèfon amb el centre de control existent a les seves oficines. Aquestes dades són rebudes cada minut, de forma que es pot observar constantment el que succeeix en el nivell freàtic i són emmagatzemades en una base de dades Oracle.

Per altra banda, també es disposa d'una xarxa de 22 pluviòmetres d'intensitat connectats amb el centre de telecontrol. Això ha permés de fer estudis comparatius d'intensitat de precipitació/resposta del nivell freàtic de gran interés i que fins ara no eren possibles de realitzar per manca de dades.

   · Paràmetres de l'aqüífer
Dues van estar les fonts d'obtenció. Per una banda el coneixement dels cabals específics de pous d'extracció presents a la ciutat, i per altra la realització d'assajos de bombament en alguns dels pous de la xarxa de control de l'aigua subterrània. Aquests paràmetres també són presents al SIG com a dades alfanumèriques dels pous.

   · Anàlisis químiques
Es van fer dues tandes d'anàlisis de l'aigua extreta dels pous de control, tant de compostos inorgànics com orgànics i microorganismes. D'aquesta manera es van detectar fenòmens d'intrusió marina i, molt puntualment, fuites de la xarxa de clavegueram.

   · Planimetria de les xarxes de serveis
És important de conèixer el traçat d'aquestes línies doncs poden actuar com a drens de l'aqüífer, i de fet se sap que actualment pateixen problemes d'inundacions. Es disposa de les xarxes de metro, ferrocarril i alguna galeria de serveis de la zona alta.

:· OBTENCIÓ DE RESULTAT
· · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·
Amb tota la informació present al SIG es va construïr un model de l'aqüífer del Pla de Barcelona i es va simular el fluxe subterrani per a anys anteriors, amb les sèries històriques conegudes, i per situacions futures.

Es va observar com les extraccions realitzades per part de l'activitat humana van produir un descens important del nivell d'aigua. Al disminuir l'activitat industrial a la ciutat (i per tant, les extraccions) el nivell es va recuperar fins arribar en alguns punts (zona Besòs) al seus valors inicials, mentre que en altres (Llobregat) encara es preveia un augment fins arribar a la situació original.